La sortida del segon trimestre ens portava al Museu de les Matemàtiques, a Cornellà. D’entrada, escoltar junts els conceptes “museu” i “matemàtiques” ens podria posar la pell de gallina i fer-nos pensar en una sortida d’allò més avorrida, però és clar…, ens va costar molt trobar aquesta data…, hi havia llista d’espera…, i ens l’havia proposat la Cristina!…
Totes les autoritzacions entregades dins de termini, un parell de baixes d’última hora i tothom puntual per marxar a les 8.15…, tothom, excepte l’autocar, que va arribar mitja hora tard -qüestions tècniques- i ens va fer patir per començar puntuals. A l’autopista truquem al Museu: “Cap problema, els monitors us estan esperant.” Arribem. El Museu és una antiga casa senyorial envoltada de jardins i d’encantadors avis i àvies que hi passegen…
I coneixem els monitors, en Milo i en Sergi i de seguida comencem la primera activitat, el taller Cúpules de Leonardo. Separem les dues classes i, sense entrar a l’edifici, ens porten una caixa plena de peces de fusta; planes, d’uns 50 cms. i amb quatre queixals que induïen a pensar que podrien encaixar d’alguna manera. Efectivament, amb un parell d’encertades indicacions dels monitors comencem a muntar figures geomètriques, treball en equip, i de cop i volta descobrim per què el taller s’anomena “Cúpules”. Com per art de màgia (segur que hi ha algun motiu científic, però amb l’emoció del moment no el recordem) les petites fustes dentades comencen a aixecar-se, tocant a terra pels extrems i formant (oh sorpresa)…Una cúpula!
Tan divertit va ser muntar les cúpules com fer-les caure, no sense abans fer-les saltar i posar-nos-hi a dins… Ara era el moment de la segona activitat: La gimcana matemàtica! Vaja, i encara no entrarem al museu… En Milo i en Sergi ens treuen una estructura de fusta plena de calaixets tancats amb candaus. Era un “escape room”? Les instruccions no eren senzilles, però de seguida ens vam posar en moviment. Vam fer 12 grups i es tractava, a través de dades i fórmules matemàtiques que trobariem escampades pel parc, aconseguir obrir els candaus per guanyar unes preuades xapes que, a mode d’agulla de pit, ens serveixen alhora de premi i de “promo”.
I per fi, ja era l’hora d’entrar al museu…! Tant bé que anàvem i havíem d’acabar el dia veient una exposició…:(… Doncs no! Si us diem que se’ns va fer curt, no us ho creureu! El museu consisteix en visitar diverses sales plenes de jocs matemàtics interactius, vaja, el regne dels trencaclosques i els enigmes numèrics. La felicitat de resoldre’n un, especialment per a la gent de lletres, era comparable a la d’aprobar un examen de mates! Una il·lusió òptica per aquí, un truc de màgia per allà i ja ens cridaven per marxar. Quina llàstima, i la meitat de “puzzles” per resoldre!
Era hora de dinar. Feia força fred i el conductor de l’autocar, molt amablement, ens va portar fins a l’SPlau. Entrepans, alguna carmanyola, un tomb per les botigues i cap a casa. Una sortida fantàstica, la primera de les tres d’aquest curs. Vam aprendre un munt de coses sense adonar-nos-en, vam entendre el perquè de la llista d’espera al museu i el més important: Vam conviure amb els companys i el professorat. Fins a una altra!
